Temps de Flors 2013, Girona-El projecte

Ja tenim la instal·lació del Temps de Flors a punt.

Aquí teniu el panell informatiu:

VINILO_TEMPS DE FLORS

VINILO_TEMPS DE FLORS

MEMÒRIA:

El conjunt de la instal·lació pretén un passeig tàctil que evoqui les sensacions dels camps de canyís (=Phragmites australis) dels aiguamolls.

El carrer s’entén així com un riu de gent on el canyís, es presenta com empremta de la presència de l’aigua i testimoni dels valor mediambientals d’aquests ecosistemes, acompanyant al visitant i envoltant-lo amb la seva olor, color, textura i fragilitat natural, en contrast amb la dura e impermeable pedra de la ciutat.

Als aiguamolls d’aigua dolça creix abundantment el canyís. D’aquesta canya, que pot fer fins uns 3 metres d’altura, brota una inflorescència semblant a un plomall. Té un aspecte de tacte suau. La bellesa d’aquesta inflorescència no la trobarem en la forma o el color d’un únic exemplar, sinó en las extensions denses que forma la comunitat del canyissar.

Els canyissars mostren un mar de flors moguts pel vent. Un paisatge de subtils sensacions tàctils i visuals en el que es barregen elements com l’aigua, la terra i l’aire.

La fragilitat d’aquestes comunitats la converteix en una espècie en perill davant d’altres invasores, com la canya (=Arundo dónax). D’aquesta manera la instal·lació posa en valor la subtil bellesa del canyís, una planta poc comú en jardineria i de gran valor mediambiental com a planta fitodepuradora.

Les ciutats són pràcticament impermeables. Els sòls de formigó o pedra eviten el drenatge de l’aigua a l’interior de la terra impossibilitant la vida vegetal i el desenvolupament de sistemes naturals. El canyís i altres plantes semblants ja no poden viure en aquests entorns.

Portar el canyís a la ciutat posa de manifest l’artificialitat del cicle de l’aigua, la mala gestió i l’escàs aprofitament de l’aigua, a les ciutats. Quan plou l’aigua xoca contra la impermeable pedra i flueix pel paviment i canalitzacions fins al riu i el mar, connectant els ecosistemes a escala global.

MEMORIA:

El conjunto de la instalación pretende un paseo táctil que evoque las sensaciones de los campos de carrizo (=Phragmites australis) de los humedales.

La calle se entiende así como un río de gente donde el carrizo se presenta como huella de la presencia del agua y testigo de los valores mediambientales de estos ecosistemas, acompañando al visitante, y envolviéndolo con su color, su textura y su fragilidad, en contraste con la dura e impremeable piedra de la ciudad.

En los humedales de agua dulce crece abundantemente el carrizo (Phragmites australis). De esta caña, que puede hacer hasta 3 metros de altura, brota una inflorescencia parecida a un plumero. Tiene un aspecto de tacto suave. La belleza de esta inflorescencia no la encontraremos en la forma o el color de un único ejemplar, sino en las extensiones densas que forma la comunidad del carrizal.

Los carrizales muestran un mar de flores mecidos por el viento. Un paisaje de sutiles sensaciones táctiles y visuales en el que se mezclan elementos como el agua, la tierra y el aire.

La fragilidad de estas comunidades la convierte en una especie en peligro ante otras invasoras, como la caña (=Arundo donax). De este modo la instalación pone en valor la sutil belleza del carrizo, una planta poco común en jardinería  y de gran valor medioambiental como planta fitodepuradora.

Las ciudades son prácticamente impermeables. Los suelos de hormigón piedra evitan el drenaje del agua en el interior de la tierra imposibilitando la vida vegetal y el desarrollo de sistemas naturales. El carrizo y otras plantas semejantes ya no pueden vivir en estos entornos.

Traer el carrizo a la ciudad pone de manifiesto la artificialidad del ciclo del agua, la mala gestión y el escaso aprovechamiento del agua, en las ciudades. Cuando llueve el agua rebota contra la impermeable piedra y discurre por el pavimento o canalizaciones hasta el río y el mar, conectando los ecosistemas a escala global.

NOTE:

The entire installation is intended to evoke a tactile sensations walk of the fields of reed (=Phragmites australis) in wetlands.
The street is defined as a river of people where the reed is presented as a trace of the presence of water and a witness of the environmental values ​​of these ecosystems, accompanying the visitors, and wrapping them with the color, texture and fragility of these plants, in contrast with the hard and impremeable, stone of the city.

In wetlands the reed grows abundantly.The fragile stem cane, that can make up to 3 feet high, springs in inflorescences like a feather duster. It looks to be soft by touching. The beauty of this inflorescence is not found in the shape or the color of a single unit, but extensions forming dense reed community.
The reedbeds show a sea of ​​flowers blowing in the wind. A landscape of subtle visual and tactile sensations which combine elements like water, earth and air.
The fragility of these communities makes it an endangered species in front of other invasive plants, such as the giant cane (=Arundo donax). This installation shows off the subtle beauty of the reed, a rare plant in gardening, and high environmental value as a wastewater treatment plant.

Cities are virtually impermeable. Stone and concrete floors prevent water drainage inside the soil making plant life and the development of natural systems impossible. The reeds and other similar plants can no longer live in these environments.
Bringing the reed to the city, highlights the artificiality of the water cycle and poor water management in cities. When it rains the water bounces off the stone and flows over the pavement or running through the pipes to the river and the sea, connecting global ecosystems.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s